Mentre
que els nostres líders polítics sembla que estan intentant postergar al màxim,
probablement sota la forta pressió de la indústria dels plaguicides, més i més
estudis científics apareixen sobre el col·lapse dràstic en les poblacions de
pol·linitzadors, tant les abelles “domestiques” que associem amb pol·linització
de les flors, així com abelles i altres insectes que duen a terme aquesta vital
(i gratuïta) servei que garanteix el nostre subministrament d'aliments. En una
edició recent de la revista "Science" (28 de febrer) hi ha un estudi
de investigadors de 15 països diferents, de tots els continents, que arriba a
la conclusió que l'actual descens d'aquests insectes és una amenaça real per al
nostre subministrament d'aliments en el futur. La reserca mostra que els
insectes silvestres són essencials per a la pol·linització dels cultius
alimetaris i que, sense prestar més atenció a aquesta disminució de les seves
poblacions i a buscar solucions a la mateixa, ens afrontem a l'amenaça molt
real d’una caiguda progressiva dels subministraments d'aliments mentres la
població mundial està creixent i empenya els límits de la indústria
agroalimentaria per alimentar-los. També remarca que, depenent de les abelles
domesticades també és arriscada ja que, en primer lloc, no són tan eficients
com els poblacions naturals quan es tracta de la pol·linització d'una sèrie de
plantes i que, en basar-se en un petit nombre d'espècies manejades, alguns dels
quals són també sota amenaça des de diverses fonts, estem posant en risc la
nostra futura seguretat alimentària. L'equip darrere de l'article, diu que
"la degradació global dels serveis naturals poden soscavar la capacitat de
l'agricultura per satisfer les demandes de la creixent i cada vegada més rica
població humana".
En
la mateixa edició de la revista, també hi ha un estudi de les poblacions
d'abelles silvestres que abarca uns 120 anys gràcies a l'obra de Charles
Robertson, que va estudiar les poblacions i espècies d'abelles a prop de casa
seva a Illinois entre 1888 i 1891. En comparació amb les observacions del Sr.
Robertson, un estudi més recent de 2009-10 va trobar que de les 109 espècies
d'abelles que Robertson va registrar al final del segle XIX, la meitat han
desaparegut. Un dels autors de l'estudi de la Universitat de Washington a
Montana, Laura Burkle, va dir: "Hi ha dues cares de la moneda. Aquests
sistemes de pol·linització són increïblement robust als canvis ambientals, és
gairebé miraculós que segueixin pol·linitzant atesos els canvis d'ús del sòl.
Però el sistema també està molt compromès i una major degradació tindrà
impactes greus".
El
que podem deduir formar aquests dos estudis és que no es prenen mesures, la
situació serà cada vegada més precària, amb pèrdues de les dues espècies i
quantitats d'insectes dins de les espècies supervivents.
Mentrestant,
a la Unió Europea, estem a l'espera d'una decisió sobre la prohibició o
suspensió de l'ús de la família d'insecticides dels neonicotinoides. Malgrat la
creixent evidència científica que aquestes substàncies. utilitzades per
protegir les llavors, estan afectant les poblacions d'abelles i pot ser una de
les causes del col·lapse de les colònies d'abelles, l’acord no ha estat
assolit. A Gran Bretanya, mentre que el secretari de medi ambient, Owen
Paterson, estava dient als agricultors que les propostes de la UE hauria de
retardar fins que s’hagués acabat noves proves i que no es podia confiar només
en les proves de laboratori, el científic en cap de govern informava els
membres de parlament que els experiments en el camp eren gairebé impossibles de
dur a terme ja que es va comprovar que les colònies de control, que havien d'estar lliure de substàncies tòxiques, estaven contaminats amb els mateixos neonicotinoides que les abelles havien portat en la seva recerca d'aliment!
Així
que, juntament amb Espanya i Alemanya, el Regne Unit està tractant d'impedir
una declaració suspensió de l'ús d'aquestes substàncies en els cultius que
després poden fer que les abelles malgrat el fet que la UE llei estableix que:
"Els Estats Membres han de supervisar l'ús dels productes fitosanitaris
que continguin substàncies especialment preocupants i establir calendaris i
objectius i per a la Reducció del seu ús".
A
l’estat espanyol, el ministeri que regeix Miguel Arias Cañete diu que “Espanya
és partidària que qualsevol mesura sigui de caràcter comunitari i no
unilateral, i alhora ha advertit que falta "informació necessària"
per a una avaluació definitiva de la situació.” És a dir, que no cal fer res
fins que no tenim més remei. Que sembla una mica el taranà general. Des de Brusseles expliquen que no hi ha "urgència" per decidir sobre el veto perquè
els Estats membres necessitarien temps, en cas de prosperar la prohibició, per
trobar alternatives a aquests pesticides. Com si perdre més abelles i insectes
fos una cosa molt poc important.
Fonts
de la industria són més explícits. Per exemple, Luke Gibbs, portaveu a Regne
Unit de l’empresa Syngenta, fabricant de la tiametoxana (una de la família de neonicotinoides), va dir que: "En la nostra opinió, l'actual proposta presentada
per la Comissió Europea és desproporcionat i recolzades per una avaluació
tècnica defectuosa i incompleta" i que “l'acció
proposta no ajudaria a les poblacions d'abelles que estan sent afectats per una
‘àmplia gamma de factors’”.
És curiós que el lloc web de Bayer s'enumeren
aquests factors i inclou: “un mal ús dels productes fitosanitaris tant a
l'agricultura com en l'apicultura i altres.” És a dir, que reconeix implicitament
que el seu producte no és segur, sobre tot en mans dels agricultors que en són
els principals usuaris!
Tot el contrari és la
directora d'assumptes corporatius de Syngenta Iberia, Pilar Giménez, qui
afirma: "L'EFSA (L’Agència de Seguretat Alimentaria) ha reconegut un alt
nivell d'incertesa en la seva darrera revisió degut a que el procés d'avaluació
de riscos per a les abelles encara esta sota desenvolupament Els results d'anys
de estudis de camp independents demostren que els riscos identificats estan
sent gestionats eficaçment mitjançant bones pràctiques agrícoles".
Sembla clar que ens trobem davant de dues interpretacions
de la situació. D’una banda, la comunitat científica que exigeix mesures
urgents per controlar els productes que creuen que estan contribuint a
l'extinció massiva de les poblacions d'abelles i, a l'altre, les companyies productors pesticides i els polítics, que continuaran tractant d'evitar qualsevol mesura
que pugui danyar els seus beneficis a curt termini, encara que això significa
que la nostra seguretat alimentària perilla en el futur.
En qui confies més?
