dimecres, 23 de maig del 2012

El sol d'Alemanya

Representació gràfica de la producció d'energia fotovoltàica a Alemanya, on els pics de producció solar (obviament) corresponen amb les hores centrals del dia, justament les hores de més demanda. I estem parlant d'Alemanya, no un país mediterrani! Seleciona un dia i mira com el marcador puja fins al migdia. Un bon dia de sol a Alemanya, les seves plaques solars produeixen més de la meitat de la demanda total d'energia elèctrica d'Espanya!
Aqui, hem passat tants anys sense una política energètica coherent amb una visió de futur per aprofitar els recursos disponibles de manera sostenible.

dimarts, 22 de maig del 2012

Qui patrocina els Jocs Olímpics (verds?) de Londres?


Ja estem acostumats al patrocini en l’esport. Hi ha de tot – bancs (Saxobank o BNP al ciclisme), petroquimiques (Petronas al Formula 1 o Liquigas al ciclisme), begudes (Red Bull al Formula 1 o Carling al rugby i futbol), i rellotges, roba, telefonia, targetes de credit, i un llarge etcétera. Fins i tot, el FC Barcelona, un dels últims reductes sense patrocinador visible, ha caigut sota els encants del Qatar Foundation, malgrat que es sospita que dita fundació també patrocina grups extremistes i predicadors que fomenten l’abús de les dones, entre d’altres actituds “modélics”.
Afortunadament, ja no tenim els equips “tabacaleros” de Marlboro, Gauloise o John Player Special.
No discuteixo que sense el patrocini, molts (potser la majoria) d’esports/equips/torneigs o esdeveniments serien inviables i si les empreses volen lligar els seus noms a activitats que projecten un imatge positiu, endavant.
Però hi ha esdeveniments de tal magnitut i repercussió que els organitzadors hauríen de tenir molta cura de quins noms hi queden associats. I l’edeveniment més grand és, indiscutiblment, els Jocs Olímpics, enguany a Londres. Mirem quins són aquests noms que paguen per lligar el seu imatge als jocs? Aquests jocs que reclamen ser els jocs més verds mai, amb una reducció de 50 percent en les emissions de CO2, el foment del tansport sostenible, un reciclatge molt cuidat, etcétera.
Així que podriem anticipar que les empreses patrocinadores seríen sólides amb unes credentials “verdes”.

Com per exemple la BP.
La mateixa empresa que el 2011, va tancar la seva filial d’energies solars, BP Solar.
La mateixa que explota les sorres bituminoses d’Alberta a Canadà, rao per la qual el païs es va renegar del Tractat de Kioto, també l’any 2011.
La mateixa empresa que esta en litigi amb el govern d’Estats Units sobre les conseqüències del desastre del Deepwater Horizon al Golf de Mèxic a l’abril de 2010 que va vesar 780.000 metres cúbics de cru.
També figura Dow Chemicals, propietaris de l’empresa Union carbide que tenia una fabrica a la ciutat de Bophal a la Índia on l’any 1984 es va produir un desastre químic que va matar a 12.000 persones i afectar a 600.000 i que el loc de l’acident encara esta per descontaminar.
Un altre a la llista és la Rio Tinto Zinc. Com a empresa minera i productor de metalls, suministra les materies per fabricar les medalles pels jocs.
Cherise Udell, la fundadora mares de Utah per al Aire Net, va dir: “Em va alegrar molt saber que el comitè olímpic de 2012 intentava fer els Jocs els més verds mai. Llavors vaig saber que metall de Rio Tinto d’una controvertida mina de Utah, s'utilitza per fer les medalles. En Utah, Rio Tinto és la principal emissora de toxines que danyen a la salut humana.” La mina de Bingham Canyon és el forat més grand fet per l’home.
Un altre dels principals patrocinadors és ni més ni menys que McDonalds. Per celebrar-lo hi haurà la franquicia de McDonalds més grand del món, amb espai per 1.500 persones simultaneament dins del Parc Olímpic. De fet, des de 1976, el nom de McDonalds ha estat associat amb aquest esdeveniment. És a dir, s’estableix un vincle entre els imatges dels atletes més ràpids, àgils i forts, i un estil de menjar ràpid que poc té a veure amb una dieta sana per aconseguir les proesses atletiques olímpiques.
El Terence Stephenson, portaveu de la Reial Academia de Col·legis Médics va dir que; “És molt trist que un esdeveniment que celebra el millor dels èxits esportius ha de ser patrocinat per empreses que contribueixen al problema de l'obesitat i els hàbits no saludables”.
Vist el ventall de formes que fan possible aquests jocs, posem en entredit l’afirmació que poden ser realment els més verds mai. I si ho són, seria perquè els anteriors no ho eren gens. També podria ser que són les empreses amb més dificultats per vendre’s com a netes i verdes, que més empeny posen a associar-s’hi com a patrocinadors, i això voldria dir que els organitzadors o bé no saben què vol dir “ecològic” o bé són simplement tan cínics com les empreses esmentades.

Com a postdata, (no ecològic) podem afegir que un altre dels patrocinadors és l’empresa americana d’auditors Deloitte. És un nom que hauria de sonar, i malament, pels accionistes i clients de Bankia. Deloitte va donar per bons els comptes de Bancaja, Caja Madrid i el Banc de València, tots clients habituals seus, i així va facilitar el cami a la fusió que donaria lloc a Bankia. Un altre mostra de responsibilitat que ja s’afegix el seu nom als jocs de Londres. No sabem si també fan la comptabilitat pels jocs.

dimarts, 1 de maig del 2012

Carrer Bellpuig, o l'egoisme dels conductors

Que tenen en comú aquests imatges......................?


Diverses coses - primer, tots es van fer a un sol carrer de Tàrrega.......


...i el mateix día........


... i  tots mostren que n'ha molta gent que els importa ben poc els seus co-ciutadans....

.... encara que van en cadira de rodes, porten un cotxet de nens, un carro de compra, o simplement tenen dificultats per pujar o baixar esglaons.....

Clar, s'ha de deixar el cotxe en algun lloc o altre.......


 ... i també és que ha ha moltes d'aquestes rampes.....


 Però aquests són al Carrer Bellpuig ...


 Just endavant d'una illa de cases buida que es fa servir com a aparcament....


Qualsevol cosa per no haver de caminar 25 metres!

Hi ha un problema d'estacionament a tot el món?


Us penja una traducció de l'article de la BBC que esmenta Jaume Ramon en la seva pàgina de Facebook per els que no domineu l'anglès. Gràcies Jaume.

Hi ha un problema d'estacionament a tot el món?
Per Chris Summers
BBC World

Una revolució és necessària en la nostra actitud cap a l'aparcament, segons l'autor d'un nou llibre. Afirma estem a la deriva en un "mar d'asfalt" i fa una crida als arquitectes a dissenyar aparcaments que són més agradables estèticament i tenen un menor impacte ambiental.
S'estima que hi ha 600 milions d'automòbils en el món, una xifra que està creixent ràpidament, especialment a la Xina i altres "mercats emergents".
Tots ells necessiten estacionar-se en algun lloc.
Als EUA, els aparcaments en superfície ocupen una extensió més o menys de la mida de Puerto Rico (8.959 quilòmetres quadrats), segons càlculs conservadors en un nou llibre per Eren Ben-Joseph, professor d'arquitectura del paisatge i la planificació a Massachusetts Institute of Technology (MIT). Pensa que la xifra real podria ser de fins a 12.170 quilòmetres quadrats, gairebé exactament l’extensió de Lleida.
La terra és abundant en els EUA - a excepció d'algunes ciutats - i per tant els estacionaments ocupen enormes quantitats d'espai.
Els centres comercials, cinemes, estadis, fàbriques i complexos d'oficines estan envoltades de praderies d’asfalt.
Molts d'ells han estat deliberadament dissenyat per al dia de més compres de l'any, el dia després d'Acció de Gràcies, el que significa que sovint són mig buit.
A Europa, Japó i en ciutats nord-americanes com Nova York i Boston, on la terra es troba en un parc d'alta qualitat, de diversos pisos són l'opció preferida.

En el seu llibre, el professor Ben-Joseph sosté que els aparcaments haurien de ser més "responsables ambientalment " i "agradables estèticament ".

Llavors, què es pot fer per millorar-los?

Millor disseny
Pocs de diverses plantes d'aparcaments són els béns culturals, però aquests 10 exemples d'arquitectura modernista mostren que hi ha ocasions en les que els arquitectes es superen i crear punts de referència d'una ciutat pot estar orgullós.
Eric Kuhne, que va dissenyar l'aparcament del guardonat al centre comercial Bluewater, als afores de Londres, va dir que no hi havia excusa per a estacionaments grisos, que va descriure com "insidiósos".
"En Bluewater ha dos arbres per cada tres cotxes i triem els arbres que donen una flor d'un blanc enlluernador a la primavera i les fulles iridiscents a la tardor. Els aparcaments convertit en un mar de color", va dir Kuhne, nascut als EUA, però qui ara viu a Londres.
Sr. Kuhne, diu: "Massa sovint, el disseny de l'estacionament és superficial i ignominiosa quan es podria restaurar la magnificència de les nostres grans ciutats".
Diu que ha de ser dissenyat de manera que "honren la rutina heroica" de conduir, treballar i anar de compres.

Utilitzant la nova tecnologia

En el seu llibre, el professor Ben-Joseph diu que quan es va inventar l'automòbil primer en general s’aparcaven per la vorera com els cavalls i els carros que finalment van substituir.

Aparcaments als EUA

Es creu que el primer aparcament del món es va construir el 1917 a Los Angeles un jove immigrant italià, Andrew Pansini.
L'any següent, el La Salle Hotel a Chicago va construir per primera vegada un garatge d'estacionament en diversos nivells.
A través dels anys hi ha hagut una sèrie d'esdeveniments - els aparcaments subterranis, màquines de pagament i més recentment, l'adveniment de pagar pel telèfon mòbil.

El primer aparcment de cotxes automatitzats es va desenvolupar als EUA en esl anys 20 del segle passat.
No obstant això, els aparcaments d'automòbils robòtics realment va enlairar al Japó en la dècada de 1970, sobretot a Tòquio, que pateix una marcada escassetat d’espai i és necessari maximitzar el nombre de vehicles que poden ser emmagatzemats en un moment donat.
Al Cube, una oficina i projecte d'apartaments a Birmingham, inaugurat el 2010 hi ha instal·lat un sistema d'aparcament automàtic que permet que els cotxes "s'estacioni".
El sistema de la robòtica és car - al voltant de 2 milions de lliures - però permet amuntegar més vehicles.

Les noves tecnologies també s'està utilitzant per resoldre el problema de la recerca d'una plaça d'aparcament.
Una companyia britànica, Deteq, ha inventat un sistema de sensors intel·ligents, que poden ser instal·lats als aparcaments per a que els operadors puguin saber quants espais tenen i quines hores del dia són les de més demanda.

El gerent de Deteq, basat en Brighton, Adrian Bone, ha dit: "També hem desenvolupat una aplicació que permeti al conductor saber on són els espais d'aparcament més propers."

Reduir l'impacte mediambiental

S'ha sabut durant anys que l'asfalt absorbint els raigs del sol contribueix a la "illa de calor urbà", fenomen que fa les ciutats més calentes que les zones rurals circumdants. Ara s'estan fent esforços per aprofitar aquesta energia.
Un d'aquests projectes és a Temple, Arizona. En el denominat projecte Lot 59, s’ha cobert un estacionament de cinc acres a l'estadi Sun Devils de futbol americà a la Universitat Estatal d'Arizona, amb panells solars gegants, que poden produir 2,2 megawatts d'electricitat l'any - suficient per alimentar 550 llars.
Bob Boscamp, un dels fundadors de la companyia darrere del Power Parasol, ha dit que el disseny permet que el 23% de la llum passa, creant un efecte "esquitxat" de llum per als automobilistes.

Una altra companyia d'Arizona és pionera en l'ús de "recobriments de color de nano-enginyeria " en els aparcaments d'asfalt.
Sheri Roese, fundador i CEO de Emerald Cities Cool Pavement, diu: "Qui va decidir que tots els camins i estacionaments han de ser de color negre?"
"Va ser una conseqüència no desitjada de l'avanç de la indústria del transport des del 1800, menys una comprensió de com el color afecta el medi ambient.
"Ara sabem que l'asfalt negre i calent està contribuint a la calor urbana".
El nou recobriment s’ha aplicat a l’aparcament d’una escola a Phoenix.

Mentrestant, els científics del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley a Califòrnia estan treballant en el desenvolupament d'asfalt de reflexió, que si s'utilitza en els estacionaments podria reduir significativament la quantitat de calor que és absorbit.
Un altre nou projecte, com es va informar recentment al Boston Business Journal, és un pla per crear energia mitjançant l'escalfament d'aigua a tuberies per sota l'asfalt dels aparcaments.
Mike Hulen, el fundador de Novotech, la companyia de Massachusetts darrere de l’idea, ho ha provat en un lloc a Arizona i va dir a la BBC: "L'asfalt és un cos negre perfecte i la idea és atrapar la calor en ell i eliminar-lo. "
Ell té un nombre de patents pendents en el camp i està buscant finançament pel projecte.