Les abelles i la contaminació química

Mentre que els nostres líders polítics sembla que estan intentant postergar al màxim, probablement sota la forta pressió de la indústria dels plaguicides, més i més estudis científics apareixen sobre el col·lapse dràstic en les poblacions de pol·linitzadors, tant les abelles “domestiques” que associem amb pol·linització de les flors, així com abelles i altres insectes que duen a terme aquesta vital (i gratuïta) servei que garanteix el nostre subministrament d'aliments. En una edició recent de la revista "Science" (28 de febrer) hi ha un estudi de investigadors de 15 països diferents, de tots els continents, que arriba a la conclusió que l'actual descens d'aquests insectes és una amenaça real per al nostre subministrament d'aliments en el futur. La reserca mostra que els insectes silvestres són essencials per a la pol·linització dels cultius alimetaris i que, sense prestar més atenció a aquesta disminució de les seves poblacions i a buscar solucions a la mateixa, ens afrontem a l'amenaça molt real d’una caiguda progressiva dels subministraments d'aliments mentres la població mundial està creixent i empenya els límits de la indústria agroalimentaria per alimentar-los. També remarca que, depenent de les abelles domesticades també és arriscada ja que, en primer lloc, no són tan eficients com els poblacions naturals quan es tracta de la pol·linització d'una sèrie de plantes i que, en basar-se en un petit nombre d'espècies manejades, alguns dels quals són també sota amenaça des de diverses fonts, estem posant en risc la nostra futura seguretat alimentària. L'equip darrere de l'article, diu que "la degradació global dels serveis naturals poden soscavar la capacitat de l'agricultura per satisfer les demandes de la creixent i cada vegada més rica població humana".

En la mateixa edició de la revista, també hi ha un estudi de les poblacions d'abelles silvestres que abarca uns 120 anys gràcies a l'obra de Charles Robertson, que va estudiar les poblacions i espècies d'abelles a prop de casa seva a Illinois entre 1888 i 1891. En comparació amb les observacions del Sr. Robertson, un estudi més recent de 2009-10 va trobar que de les 109 espècies d'abelles que Robertson va registrar al final del segle XIX, la meitat han desaparegut. Un dels autors de l'estudi de la Universitat de Washington a Montana, Laura Burkle, va dir: "Hi ha dues cares de la moneda. Aquests sistemes de pol·linització són increïblement robust als canvis ambientals, és gairebé miraculós que segueixin pol·linitzant atesos els canvis d'ús del sòl. Però el sistema també està molt compromès i una major degradació tindrà impactes greus".

El que podem deduir formar aquests dos estudis és que no es prenen mesures, la situació serà cada vegada més precària, amb pèrdues de les dues espècies i quantitats d'insectes dins de les espècies supervivents.

Mentrestant, a la Unió Europea, estem a l'espera d'una decisió sobre la prohibició o suspensió de l'ús de la família d'insecticides dels neonicotinoides. Malgrat la creixent evidència científica que aquestes substàncies. utilitzades per protegir les llavors, estan afectant les poblacions d'abelles i pot ser una de les causes del col·lapse de les colònies d'abelles, l’acord no ha estat assolit. A Gran Bretanya, mentre que el secretari de medi ambient, Owen Paterson, estava dient als agricultors que les propostes de la UE hauria de retardar fins que s’hagués acabat noves proves i que no es podia confiar només en les proves de laboratori, el científic en cap de govern informava els membres de parlament que els experiments en el camp eren gairebé impossibles de dur a terme ja que es va comprovar que les colònies de control, que havien d'estar lliure de substàncies tòxiques, estaven contaminats amb els mateixos neonicotinoides que les abelles havien portat en la seva recerca d'aliment!

Així que, juntament amb Espanya i Alemanya, el Regne Unit està tractant d'impedir una declaració suspensió de l'ús d'aquestes substàncies en els cultius que després poden fer que les abelles malgrat el fet que la UE llei estableix que: "Els Estats Membres han de supervisar l'ús dels productes fitosanitaris que continguin substàncies especialment preocupants i establir calendaris i objectius i per a la Reducció del seu ús".

A l’estat espanyol, el ministeri que regeix Miguel Arias Cañete diu que “Espanya és partidària que qualsevol mesura sigui de caràcter comunitari i no unilateral, i alhora ha advertit que falta "informació necessària" per a una avaluació definitiva de la situació.” És a dir, que no cal fer res fins que no tenim més remei. Que sembla una mica el taranà general. Des de Brusseles expliquen que no hi ha "urgència" per decidir sobre el veto perquè els Estats membres necessitarien temps, en cas de prosperar la prohibició, per trobar alternatives a aquests pesticides. Com si perdre més abelles i insectes fos una cosa molt poc important.

Fonts de la industria són més explícits. Per exemple, Luke Gibbs, portaveu a Regne Unit de l’empresa Syngenta, fabricant de la tiametoxana (una de la família de neonicotinoides), va dir que: "En la nostra opinió, l'actual proposta presentada per la Comissió Europea és desproporcionat i recolzades per una avaluació tècnica defectuosa i incompleta" i que “l'acció proposta no ajudaria a les poblacions d'abelles que estan sent afectats per una ‘àmplia gamma de factors’”. 

És curiós que el lloc web de Bayer s'enumeren aquests factors i inclou: “un mal ús dels productes fitosanitaris tant a l'agricultura com en l'apicultura i altres.” És a dir, que reconeix implicitament que el seu producte no és segur, sobre tot en mans dels agricultors que en són els principals usuaris!

Tot el contrari és la directora d'assumptes corporatius de Syngenta Iberia, Pilar Giménez, qui afirma: "L'EFSA (L’Agència de Seguretat Alimentaria) ha reconegut un alt nivell d'incertesa en la seva darrera revisió degut a que el procés d'avaluació de riscos per a les abelles encara esta sota desenvolupament Els results d'anys de estudis de camp independents demostren que els riscos identificats estan sent gestionats eficaçment mitjançant bones pràctiques agrícoles".

Sembla clar que ens trobem davant de dues interpretacions de la situació. D’una banda, la comunitat científica que exigeix ​​mesures urgents per controlar els productes que creuen que estan contribuint a l'extinció massiva de les poblacions d'abelles i, a l'altre, les companyies productors pesticides i els polítics, que continuaran tractant d'evitar qualsevol mesura que pugui danyar els seus beneficis a curt termini, encara que això significa que la nostra seguretat alimentària perilla en el futur.

En qui confies més?